LA DIÈRESI

LA DIÈRESI: És un signe gràfic que s'utilitza sobre les lletres "i", "u",

majúscula o minúscules, i te dues funcions diferents :

a) En els aplecs "qu-" i "gu-" indica que la "u" és sonora, seguida de vocals 

"i", "e" amb les quals forma diftong  creixent : llengües, pingüí...

b) Precedida de vocal , o precedida i seguida de vocal, indica que 

la "i" o la "u" no formen diftong: creïlla, veïna, Raül. 

Les direccions que tractàrem a classe on podem trobar informació sobre la Dièresi son:

• http://clic.xtec.cat/quaderns/mibanez1/dieresi/html/section_1.htm
• http://www.uoc.edu/serveilinguistic/criteris/ortografia/dieresi.html
• http://salc.upf.edu/gl/salc/3/32/323/3231/32314/to04006.htm
• http://www.cece.gva.es/polin/docs/WebHelp/Gramatica/Ortografia/Dieresi/di_resi.html
• http://www.edu365.cat/eso/muds/catala/dieresi/eines.htm

Després de veure aquestes direccions a classe hem decidit al nostre grup que la segona pàgina :www.cece.es és més fàcil d'entendre i té molts exemples en els quals podrem fixar-se.

A l'altra part del grup li ha agradat més la pàgina dic.xtec.cat , ja que és més breu i concisa que la resta, a més d'açò hi han diverses activitats per a que els alumnes puguen fer aquestos exercicis i comprovar que la teoria l'han entés bé.
Hem decidit fer aquesta entrada per a totes aquelles persones que mostren dificultats amb la dièresi i d'aquesta manera guiar-los amb les pàgines que millor informació pensem que presenten.
Esperem que us agrade!

Vida lingüística Maria Rodeño

Jo visc a Bunyol, un poble on no es parla el valencià, per tant, es tracta de un poble castellanoparlant. Per això a la meua casa sols es parla el castellà.

Mon pare, va nàixer a Toledo i de xicotet es va vindre a viure a Bunyol, per això ell no parla gens el valencià, i la seua família tampoc, la meua cosina si que parla més el valencià i l'entén perfectament ja que el seu home ha viscut des de xicotet a Meliana i allí es parla valencià, però amb mi tots parlen en castellà. El meu cosí també entén aques idioma però el parla menys. 

Ma mare, va nàixer a Andalusia, concretament a Jaén i allí no es parla el valencià però més tart quan tenia 20 anys s'en va anar a Meliana on es parla valencià i allí si que s'atrevia a parlar-lo, però quan va vindre a viure a Bunyol va deixar de parlar el valencià,  i ara ja no el parla, però si que l'entén. El meu germà si sap i entén el valencià perquè l'ha estudiat a l’escola però mai he parlat amb ell en valencià.   Per això jo sempre he parlat en castellà ja que ningú de la meua família parla en valencià.

D'altra banda, en l’escola, durant la primària encara que la línia era en castellà, vaig estudiar valencià en dues assignatures , llengua valenciana i coneixement del medi, a més també vaig donar una altra llengua que va ser l'angles però no de manera extensa. 

Quan vaig començar l’ESO em donaren l’oportunitat de  triar el PIP, que era donar  assignatures en valencià apart de la de valencià, i vaig agafar-ho així donava matemàtiques, naturals i tecnologia en valencià, i l’anglès continuava estudiant-lo. Va ser en batxillerat quan ja vaig donar millor l'anglès i continuava donant matemàtiques en valencià,a més de llengua valenciana.

Per tot açò, pense que si haguera parlat des de xicoteta més el valencià ara el parlaria amb més naturalitat, però gràcies a lo que vaig aprendre en l’escola l'escric més o menys bé, l'entenc i si tinc que parlar-ho no tinc massa problema, encara que em coste més i haja de pensar el que vull dir.

Respecte l'angles, em costa molt més que el valencià, ja que no m’agrada molt, per això tinc més dificultats per parlar-lo i escriure-lo, ja que en l’escola encara que l'haja estudiat pense que els professors no es varen centrar en ensenyar-lo com tocava.

Vida lingüística Clara Castello

Vida lingüística Estela Mena

El meu nom és Estela, visc a un poble de València que es diu Oliva, on la majoria d'habitants son valencianoparlants. Els meus avis també eren valencianoparlants i han educat als meus pares en valencià, per això des de petita en ma casa s'ha parlat valencià com a primera llengua.

A la meua escola i l'institut s'estudiava amb línia en valencià, el que açò ha comportat que per aquestos diversos motius tinga una gran fluïdesa en la comprensió i parla d'aquesta llengua. 

Principalment la meua forma de comunicar-me és quasi sempre en valencià.

Per altra banda el castellà també forma part de la meua vida lingüística, ja que a l'escola també l'estudiàvem i fora de l'escola també tenia relació amb gent castellanoparlant. A més quan vaig acabar l'ESO vaig continuar els estudis fent un cicle de grau superior, on el programa lingüístic era de línia en castellà, cosa que feia que millorara més aquest idioma.

Un altre idioma en la meua vida és l'anglès, des de petita l'he estudiat a l'escola, a l'institut i al cicle, però no obstant he de dir que per a mi no és un idioma fàcil, tinc problemes amb ell en tots els aspectes, escriptura, comprensió, etc. Possiblement de petita tindria que haver reforçat més aquest idioma i en la actualitat tindria més facilitat per aprendre'l.

Vida lingüistica Sandra Gomez

VIDA LINGÜÍSTICA

Jo vaig nàixer i visc a València capital. Els meus pares també van nàixer a València i mai més han parlat el valencià en  la seva casa, per tant mai m’han pogut ensenyar altre idioma distint al castellà. 
La meva tia, es valencianoparlant, i quan venía a casa, de vegades ens parlava en valencià. També, quan era petita, veia els dibuixos al canal TV3, el qual parlaven català, inclòs canal nou. Per  això no se parlar molt bé el valencià però sí l'antenc tant oral com escrit.

Quan vaig anar al col·legi, hi havíen dues línies, una en valencià i altra en castellà, on jo hi he anat sempre a aquesta ultima; per tant tan sols tenia l’assignatura de valencià en el programa educatiu fins que vaig arribar a l’institut, que depenia de si el professor parlava valencià o castellà, encara que generalment parlaven castellà.

En quant a l’anglès, vaig començar a aprendre-lo en tercer de primària, però fins l’E.S.O donava vocabulari senzill, com pot ser “river”, “money”, “mountains”... i al arribar a l’E.S.O vaig començar a donar la gramàtica, encara que tampoc feiem molta pràctica, ni tampoc he fet quasi mai "listenning". Per això i perquè tampoc he anat a una acadèmia d'anglés mai, l'escriptura l'antenc un poquet però tant la parla com la comprenció oral, em costa moltíssim.

Jo crec que això és molt influent perquè en comparació amb el valencià, ni ha molta diferència, i encara que l'he donat fins a batxiller, al mòdul el nivell de la classe era molt baix, per tant durant aquest dos anys, no he avançat,  ja que donàven un nivell de 4 d’E.S.O. 

Per concloure, el valencià l’entenc i podria parlar-ho, encara que em costa un poquet més, però l’anglès és el meu punt dèbil perquè, en especial la part oral, el porte regular.

Vida lingüística Bea Leal

El meu nom és Bea i vaig nàixer a Albal, un poble de la província de València. A ma casa tant el meu germà major com jo, hem tingut sempre dos idiomes; el castellà i el valencià.

Mon pare, és andalús, concretament de Sevilla, per aquest motiu sempre parlem amb ell i amb la família de mon pare en castellà. Ma mare és valenciana i sempre ens hem comunicat amb ella i la seva família en valencià.

De menuts sempre els causava gràcia a tots els que no ens coneixien massa el fet que instantàniament en la mateixa conversa si miràvem a mon pare parlàrem en castellà i si ens giràvem a ma mare ho férem en valencià.

Sobre tot quant anàvem a Sevilla per estiu o la meua família andalusa venia ací, ens resultava un poc difícil haver de parlar, en una conversa conjunta, en castellà amb la nostra mare. La veritat és que els nostres familiars mai ens han posat problema, de fet sempre ens disculpàvem quan sense adonar-nos parlàvem en valencià i ells mai els molestava, al contrari, sempre ens deien que no passava res, que ho entenien; peró clar, sembla un poc de mala educació.

Pel que respecta a l'escola, el meu germà anava en línia valenciana però quan em varen matricular a mi ja no quedava plaça i ho varen fer en línia castellana, així que tota la meva vida escolar he cursat les assignatures en castellà, llevat de l'assignatura de llengua valenciana i la de coneixement del medi.

A mès d'aquestos dos idiomes, si no recorde malament, per tercer de primària ens varen implantar classes d'angles. Sobre aquest tema he de dir que ni la mestra ni nosaltres mateixos teníem molta idea ni massa ganes d'un idioma nou. Així que no varem aprendre pràcticament res fins que no varem passar a batxiller, que ja la mestra tenia un poc més d'idea i nosaltres algo més de ganes.

Pel que respecta a la meva experiència, estic molt contenta d'haver tingut la sort de tindre a ma casa influències de dos idiomes diferents, ja que açò pense que ens facilita un poc més les coses.

D'altra banda, ja de major, treballant a la pastisseria, sempre intente dirigir-me als clients en valencià, ja que és un idioma que em pareix bonic de parlar-lo i d'escoltar-lo i a més em senc identificada amb ell, és la meva llengua materna. Això no impedeix que si veig que l'altra persona em contesta en castella, bé siga perque no enten el valencià o perque no li agrada parlar-lo, jo directament em canvie al seu idioma més còmode.

Ja siga en valencià o bé en castellà, com si és en un angles assequible al meu nivell, pense que el que prima és l'educació i facilitar la comunicació amb els altres.

Vida lingüística Javi Más

Jo visc a Bunyol, és un poble que no es parla el valencià, és a dir, és un poble castellanoparlant. Per això des de xicotet he après a parlar el castellà a la meua casa des de sempre, la meua mare és andalusa però als 5 anys es va vindre a viure a Bunyol i no va tindre mai l’accent típic d’aquesta regió, com sí tenen, per exemple, els meus avis que van passar molt més temps a Andalusia. El meu pare va nàixer a Bunyol per tant tampoc m’ha pogut ensenyar un altre idioma.
Al col·legi durant la primària totes les classes les donava en castellà menys l'assignatura específica de valencià, jo pense que això m'ha perjudicat perquè actualment els xiquets de primària donen moltes més classes en valencià com ciències naturals o matemàtiques i per això en una regió com aquesta on trobem el valencià en molts llocs i pobles es un gran avantatge estar donant aquesta llengua en altres assignatures perquè aprens molt més vocabulari, gramàtica i fluïdessa en la parla.
Respecte al valencià jo crec que el meu punt fort es la comprensió de l'idioma, des que era menut sempre he vist els dibuixos que feien en canal nou, per a mi era una bona manera, diferent e interactiva d’aprendre l'idioma de la nostra comunitat i no em pareix be que els xiquets d’ara no puguen tindre aquesta oportunitat.
També de classes al col·legi i a l'institut he après la gramàtica, a llegir i a escriure.
A 3º de primària vaig començar a donar angles fins a batxillerat però fa ja 4 anys que no he donat aquest idioma perquè he fet dos cicles, un de grau mitjà i l'altre superior i en en ningun dels dos tenia l’assignatura d’angles, per això ho tinc un poc abandonat, ara estic apuntat a una escola per aprendre'l on tractem sempre de parlar l’idioma i poder millorar tan a l’hora de parlar com d’escriure.

Que és un relat de vida lingüística?

El nostre racó lingüístic

Amics, el nostre bloc es amb la finalitat d'un treball de classe de català tant activitats grupals con individuals, en ell anirem penjant feines i recursos interessant sobre aquesta assignatura, esperem que us agrade. :)