El meu nom és Bea i vaig nàixer a Albal, un poble de la província de València. A ma casa tant el meu germà major com jo, hem tingut sempre dos idiomes; el castellà i el valencià.
Mon pare, és andalús, concretament de Sevilla, per aquest motiu sempre parlem amb ell i amb la família de mon pare en castellà. Ma mare és valenciana i sempre ens hem comunicat amb ella i la seva família en valencià.
De menuts sempre els causava gràcia a tots els que no ens coneixien massa el fet que instantàniament en la mateixa conversa si miràvem a mon pare parlàrem en castellà i si ens giràvem a ma mare ho férem en valencià.
Sobre tot quant anàvem a Sevilla per estiu o la meua família andalusa venia ací, ens resultava un poc difícil haver de parlar, en una conversa conjunta, en castellà amb la nostra mare. La veritat és que els nostres familiars mai ens han posat problema, de fet sempre ens disculpàvem quan sense adonar-nos parlàvem en valencià i ells mai els molestava, al contrari, sempre ens deien que no passava res, que ho entenien; peró clar, sembla un poc de mala educació.
Pel que respecta a l'escola, el meu germà anava en línia valenciana però quan em varen matricular a mi ja no quedava plaça i ho varen fer en línia castellana, així que tota la meva vida escolar he cursat les assignatures en castellà, llevat de l'assignatura de llengua valenciana i la de coneixement del medi.
A mès d'aquestos dos idiomes, si no recorde malament, per tercer de primària ens varen implantar classes d'angles. Sobre aquest tema he de dir que ni la mestra ni nosaltres mateixos teníem molta idea ni massa ganes d'un idioma nou. Així que no varem aprendre pràcticament res fins que no varem passar a batxiller, que ja la mestra tenia un poc més d'idea i nosaltres algo més de ganes.
Pel que respecta a la meva experiència, estic molt contenta d'haver tingut la sort de tindre a ma casa influències de dos idiomes diferents, ja que açò pense que ens facilita un poc més les coses.
D'altra banda, ja de major, treballant a la pastisseria, sempre intente dirigir-me als clients en valencià, ja que és un idioma que em pareix bonic de parlar-lo i d'escoltar-lo i a més em senc identificada amb ell, és la meva llengua materna. Això no impedeix que si veig que l'altra persona em contesta en castella, bé siga perque no enten el valencià o perque no li agrada parlar-lo, jo directament em canvie al seu idioma més còmode.
Ja siga en valencià o bé en castellà, com si és en un angles assequible al meu nivell, pense que el que prima és l'educació i facilitar la comunicació amb els altres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada